2. Moció sostenibilitat

Moció d'adhesió a l'estratègia catalana Residu Zero i de mesures per fomentar la sostenibilitat del municipi

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Any rere any, la generació de residus s’incrementa com a conseqüència del model lineal del consum, de la natura a l’abocador, que impera en el capitalisme i que entra en contradicció amb els models circulars dels processos naturals. Un model que està sembrant la terra i els oceans de deixalles i plàs cs que tenen un impacte directe sobre els ecosistemes i els éssers vius. Al Principat de Catalunya, l’any 2017, el nivell de recollida selec va era de només el 33%, i el 15% dels residus recollits era de matèria orgànica, una xifra significa vament baixa si considerem que el 80% dels residus son fàcilment reciclables i que el 45% del residus generats a les cases son fracció orgànica.

Com que no s’estan assolint els nivells desitjables en l’aplicació del model de recollida selectiva, els abocadors s’estan col·lapsant alhora que els lobbies incineradors aprofiten aquesta situació per presentar la valorització energè ca de residus com a alterna va necessària malgrat els costos ambientals de contaminació que això provoca. Cada tona de residus que es porta a l’abocador genera 1,24 tones de CO2 que agreugen la crisi climàtica que ens afecta.

En els darrers anys i fins l’actualitat, les polítiques públiques sobre els residus municipals s’han centrat, a Catalunya, en l’ordenació de la gestió dels residus i en potenciar la recollida selectiva i la recuperació de les principals fraccions, però posant un excessiu èmfasi en els tractaments finalistes (abocadors i incineradores, o el pretractament de la resta). A Catalunya, a les darreres dècades, els residus municipals han augmentat en quantitat, diversitat i complexitat, a causa de la cultura capitalista dels productes d’un sol ús, al sobreembalatge, a l’obsolescència programada i a l’heterogeneïtat de materials que es llencen i que fan augmentar el nombre creixent de residus de difícil recuperació i reutilització.

Així, un dels reptes que se’ns plantegen com a societat i com a espècie, és fer front a l’emergència climà ca i ecològica en què ens trobem, i amb això calen compromisos polí cs reals i vinculants, molt més ambiciosos que els actuals, amb polí ques ambientals per actuar davant d’aquesta crisi.

La problemàtica dels residus, la seva gestió i tractament, i els elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a pensar que possiblement cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant, que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la dins la gran boca d’un contenidor que tot s’ho empassa i oblidar-nos completament de les nostres deixalles, que per art de màgia han desaparegut del nostre davant, sense importar-nos on i com acabaran. La sostenibilitat i la cura del medi ambient són un compromís ineludible que requereix necessàriament superar el model actual.

Situació del reciclatge i la generació de residus a Quart

A Quart, referent a la gestió dels residus, encara estem al 38% de recollida selec va (Idescat, 2017). Per tant, vol dir que hi ha una xifra del 62% que encara va a l’abocador o a la incineradora. Aquestes xifres són més nega ves que les del 2016, on vam tenir un pic de “bones pràctiques” d’una recollida selectiva del 41,44%. Tot i així, en els últims 10 o 12 anys, tots ells són valors inferiors al 41% de residus reciclats, una dada molt negativa que no compleix la Directiva Marc de Residus 2008/98/CE que estableix els objectius de reciclatge i de reutilització per a l’any 2020 en un 50% de tots els residus domèstics i assimilables de paper, plàstic, metalls i vidre.

El model de recollida Porta a Porta (PAP) 
Es tracta d'una alternativa ecològicament necessària i econòmicament viable.

L’alternativa al sistema tradicional de contenidors (la que actualment s’aplica a Quart) és el de recollida selectiva Porta a Porta (PaP). El sistema PaP es fonamenta en el fet que els posseïdors dels residus en separen les diverses fraccions, però en comptes de dipositar-les en uns contenidors, són recollides directament en el punt de generació (la porta de l’habitatge o comerç) d’acord amb un calendari preestablert.

La seva implantació pot ser total, és a dir, quan inclou totes les fraccions domèstiques amb recollida a la via pública, o parcial, amb la recollida només d’algunes fraccions (com a mínim resta i orgànica) i mantenint els contenidors per a les altres fraccions. Un dels objectius de la implantació del sistema PaP és generalitzar la separació en origen i la recollida selectiva, a fi de recollir més quantitat de residus valoritzables (reciclables, compostables i reutilitzables) i de bona qualitat.

Els resultats de recollida selectiva assolits en els municipis que tenen en marxa sistemes porta a porta són superiors, tant en quantitat recollida com en qualitat de la separació (en general se situen entre el 60% i el 80% de recollida selectiva). A més, els models de recollida PaP permeten identificar el generador i per tant possibiliten la implantació de sistemes de fiscalització més justos com són els de pagament per generació (per exemple, pagament per bossa).

El PaP no només resulta beneficiós per augmentar el reciclatge municipal sinó que és un incentiu important per a l’increment de l’ocupació local en tractar-se d’un sistema menys intensiu en maquinària i taxes per al tractament de residus en favor de ser-ho més en mà d’obra.

Els principals avantatges d’aquest model són:

- Nivells més alts de recollida selectiva i recuperació.

- Retirada de contenidors de la via pública (es guanya espai i es redueixen costos econòmics per aquest concepte, atès que no és necessari el manteniment ni neteja de contenidors).

- El percentatge de població que tendeix a par cipar a la recollida selectiva és major.

- Els sistemes complementaris de recollida selectiva (fracció vegetal, voluminosos...) tendeixen a funcionar millor.

- Desapareix l’anonimat en el lliurament dels residus i possibilita l’aplicació de taxes d’escombraries de pagament per generació.

- El cost del reciclatge tendeix a ser menor. Fet especialment important tenint en compte que la tendència general arreu d’Europa és l’augment dels cànons de reciclatge.

- Els ingressos per sistemes integrats de gestió, venda de materials i retorn del cànon solen ser majors.

- Es redueix el percentatge de residus no municipals dels quals s’acaba fent responsable el municipi.

Els inconvenients del model no són tècnics ni econòmics, sinó que tenen a veure bàsicament amb la modificació dels hàbits de les llars, atès que el sistema implica la subjecció a un horari de lliurament més estricte o guardar cada fracció de residus a casa fins el dia que toca la recollida. És per aquest motiu que totes les regions on el sistema PaP ha estat implantat han comptat amb campanyes prèvies de sensibilització destinades als veïns i veïnes del poble o ciutat en qüestió.

Estratègia catalana del Residu Zero

Davant d’aquestes dades tant nefastes, i en el moment actual de crisi ecològica i climàtica, la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i una reducció de les emissions que l’estant provocant, i anar cap a una sostenibilitat ambiental des dels municipis.

És en aquesta línia que diferents sectors de la societat catalana (municipis i associacions municipalistes, empreses, universitats i centres de recerca, en tats ecologistes i socials) van cons tuir el 4 de març de 2011 el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero. 

Aquesta iniciativa s’emmarca dins un moviment internacional (Zero Waste Interna onal Alliance, Zero Waste Europe) al qual ja s’hi han adherit nombroses administracions locals i regionals, empreses i organitzacions de diferents països.

L’Estratègia Catalana Residu Zero (http://estrategiaresiduzero.cat/) implica avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i, per això, plantejar estratègies i objectius concrets que permetin a nivell de país:

- Tancar el cicle de materials per tal que tot residu pugui ser transformat en matèria, tot procurant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

- Aconseguir que, l’any 2020, la producció de residus sigui inferior a 1kg/habitant/dia (al municipi de Quart encara estem generant 1,11kg/habitant/dia).

- Invertir la situació actual de manera que, l’any 2020, com a mínim el 70% dels residus generats siguin recuperats i, com a màxim, el 30% siguin des nats a tractament finalista.

Aquests objectius de l’Estratègia estan plantejats per actuar des de diferents àmbits -educació, informació, polítiques i normatives-, per tal de canviar tendències. Els grans criteris que marquen els seu full de ruta són els següents:

- Avançar cap a una economia circular en què tot residu pugui ser transformat en matèria primera.

- Evitar la generació de residus que puguin ser evitats

- Evitar la disposició en abocadors i incineradores de residus que puguin ser reutilitzats, reciclats o compostats.

- Promoure l’ecodisseny i la política integrada del producte.

- Eliminar aquells productes pels quals no hi hagi tecnologia sostenible viable que els pugui integrar novament en el medi o transformar en un nou producte.

- Eliminar les emissions de CO2 derivades de la gestió dels residus.

Vist l’anteriorment exposat, i atès que l’Ajuntament de Quart està d’acord amb els objectius plantejats per l’Estratègia Catalana Residu Zero, es proposa al PLE l’adopció dels següents acords:

Acords

PRIMER. Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ).

1. Adherir-se a la Xarxa de Municipis de l’Estratègia Catalana Residu Zero.

2. Crear i aprovar un Pla Local Residu Zero, amb par cipació dels diferents agents socials, polí cs i econòmics del poble, que concre com s’aplicarà l’Estratègia Residu Zero dins d’aquest mandat i que garanteixi la transparència i participació pública al llarg de l’aplicació del Pla.

3. Fer difusió dins d’aquest mandat del concepte Residu Zero tant a dins com a fora del municipi, perquè la societat el conegui, el comprengui, i participi dels seus objectius

4. Comprometre’s a desenvolupar dins d’aquest mandat accions locals de prevenció de residus i de reducció de la fracció resta que concre n els objec us generals de l’Estratègia Catalana Residu Zero.

SEGON. Accions de foment del reciclatge i reducció de la generació de residus.

1. Implementar dins d’aquest mandat el model de recollida Porta A Porta (PaP) com la forma més ràpida i efectiva d'incrementar els resultats quan ta us i qualita us de la recollida selec va, aprofitant la finalització del contracte actual de recollida.

2. Realitzar dins d’aquest mandat una campanya informativa sobre la gestió de residus, en què s’informi als veïns de la situació actual (resultats, cost del servei, etc.) i dels mitjans que l’Ajuntament posa a disposició dels veïns per tal de facilitar el reciclatge dels residus. (la informació ja està a l’abast dels ciutadans malgrat que no està centralitzada).

3. Promoure dins d’aquest mandat alterna ves de reducció de residus tant dins dels equipaments municipals com als comerços i mercat setmanal, donant suport i promovent la venda a granel, la reutilització de les ampolles i envasos, l’ús de carmanyoles i fomentant la utiització del carro de la compra i/o bosses de roba o matèries naturals per estalviar bosses i envasos de plàstic.

4. Creació dins d’aquest mandat d’un projecte educatiu lligat a les escoles del municipi per fomentar la conscienciació ambiental sobre l’entorn natural del poble, la reducció, reutilització i reciclatge dels residus, així com també potenciar el consum de productes de proximitat i ecològics en els menjadors escolars dels tres centres però també al conjunt del municipi de Quart (menjadors de casals i campus, activitats lúdiques i festives, barbacoes públiques, etc.).

TERCER. No ficar aquests acords a la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable com a secretaria de l’Estratègia Catalana Residu Zero i a l’Agència de Residus de Catalunya.

Quart, 18 de setembre de 2019