3. Moció Josep Mascort Ribot

PROGRAMA ELECTORAL CUP QUART ELECCIONS MAIG 2019

TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Per un municipi de Quart adaptat a l’entorn, energèticament sobirà i en transició cap al residu zero

Volem construir un municipi pensat per a les persones, integrat al territori i que garanteixi el dret a l’habitatge; un poble més sostenible i amb major biodiversitat; un poble bel·ligerant contra el malbaratament dels recursos, que protegeixi el seu patrimoni arquitectònic i natural i que avanci cap al residu zero.

Volem un municipi en equilibri ecològic amb l’entorn natural privilegiat de le Massís de les Gavarres i els rius Onyar i Celrè, que trenqui les lògiques consumistes reduint significativament l’ús de matèria i d’energia tot garantint el dret inalienable d’accés als serveis fonamentals per a la vida de les persones com l’aigua i l’energia.

Urbanisme  |  Energia  |  Residus  |  Aigua  |  Biodiversitat

Urbanisme

L’ordenació del territori ha de fer compatible la protecció del medi amb un model sostenible d'espais lliures, infraestructures, equipaments, etc. El pla d'ordenació urbanística municipal, a nivell local, compleix la doble funció d'ordenar el territori i definir el regim jurídic del sòl en tot el terme municipal. Una acurada classificació del sol en urbà, urbanitzable i no urbanitzable és el primer i més immediat instrument de protecció del sòl rústic en front de l'expansió urbana. La crisi econòmica, social i ambiental en la que estem instal·lats, ens indica que la sostenibilitat del territori passa, en molts caos, pel decreixement. Per tant, hem de reivindicar i treballar perquè no s'urbanitzin nous territoris i que la consideració d'urbanitzable o urbà, reverteixi a rústic (no urbanitzable) quan, passat el termini per a la seva transformació, restin pendents d'urbanitzar.

Objectius:

Volem establir mecanismes vinculants de participació popular en la presa de decisions sobre el model urbà i de l’espai públic, a més de reforçar els espais naturals que envolten i creuen el municipi de Quart, que funcionen com habitats naturals de flora i fauna i garantir els connectors biològics naturals com a corredors de pas de les diferents especies animals. També, creiem de vital importància aturar el procés de pavimentació i impermeabilització dels sols dels pobles i ciutats i consolidar el model d’ampliació de zones verdes amb terra. Un model que permeti augmentar les taxes d’infiltració d’aigua al subsol, reduint el risc d’inundacions i problemes generats per les fortes pluges i que alhora afavoreix l’evaporació de l’aigua retinguda incrementant l’efecte refrigerant. Finalment, potenciar, sempre que es pugui, la rehabilitació d'espais enlloc d'apostar per l'obra nova.

Propostes:

• Condicionar el pas del riu Celrè entre el pont de can Cartellà i el del c/ Mas Abric com a passeig que integri el riu al poble amb cartells informatius sobre el seu patrimoni natural i històric, amb bancs per seure, senyalitzacions, etc.
• Dotar el poble d’aparcaments de bicicleta en llocs estratègics com el Local Social, les escoles, centres esportius, estació jove, i crear carrils bicis segurs entre els diferents nuclis de població com Habitatge Barceló, Palol i Quart, per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible.
• Dissenyar amb els veïns i veïnes del l’Av. de la Bòbila un passeig entre el c/ Escoles i el c/ Sta. Margarida. A més de proposar que c/ Escoles entre c/ Girona i Av. de la Bòbila d’un sol sentit i amb voreres amples.
• Manteniment i condicionament dels parcs infantils amb arbres d’espècies autòctones perquè facin ombra en temps de calor.
• Eliminar les barreres arquitectòniques que encara queden a nivell de voreres, perquè sigui un poble accessible per a tothom.
• Treballar perquè la pujada de l’Església sigui d’un sol sentit i amb voreres entre la plaça Caterina Albert i el passatge Lluís Companys.
• Fomentar la gestió forestal sostenible, la silvicultura i l’ús de biomassa forestal així com les sinergies entre la prevenció d'incendis forestals i l'afavoriment d'habitats i biodiversitat associats a espais oberts com conreus i pastures.

Energia

Des del municipi hem de construir els mecanismes que han de permetre trencar amb els monopolis de les transnacionals energètiques i la dependència respecte els combustibles fòssils. El poble ha de ser un espai de combat contra les derivades depredadores sobre el clima i el territori i ha de ser una peça clau per construir una transició energètica que faci possible que en menys de 30 anys el 100% de l’energia sigui renovable.

Objectius:

Defensem i volem, per tant, un nou model energètic que ha de situar en el centre a les persones i la natura, que promogui un canvi en el model de consum i de mobilitat que faci efectiu el necessari decreixement del consum d’energia. Un model que aposti per les energies renovables autogestionades a tots els nivells territorials que promogui la gestió i el control popular de les fonts energètiques i d’una xarxa de transport públic i col·lectiu accessible per les classes populars. Per tant, creiem oportú invertir una part del pressupost municipal en l’impuls de la transició energètica i l’autosuficiència.

Propostes:

• Fomentar les energies renovables i vinculades al territori per cobrir les demandes energètiques municipals a partir de la contractació d’energia verda.
• Utilitzar la biomassa de la gestió forestal procedent de boscos del municipi dotats d’un pla de gestió sostenible, i de residus industrials per l’aprofitament de l’energia tèrmica i com a font d’energia per equipaments del poble com el pavelló, Local social, etc.
• Estudiar la possibilitat que la cooperativa carbonera pugui treballar al municipi.
• Pla de conscienciació i promoció de les bones pràctiques i l’impacte directe que tenen aquestes mesures en l’estalvi en l’economia familiar i municipal.

Gestió de residus

Any rere any, la generació de residus s’incrementa com a conseqüència del model lineal del consum, de la natura a l’abocador, que impera en el capitalisme i que entra en contradicció amb els models circulars dels processos naturals. Un model que esta sembrant la terra i els oceans de deixalles i plàstics que tenen un impacte directe sobre els ecosistemes i els essers vius. Al Principat de Catalunya, l’any 2017, el nivell de recollida selectiva era de nomes de 33%, i el 15% dels residus recollits era de matèria orgànica, una xifra significativament baixa si considerem que el 80% dels residus son fàcilment reciclables i el que 45% del residus generats a les cases son fracció orgànica.

Com que no s’estan assolint els nivells desitjables en l’aplicació del model de recollida selectiva, els abocadors s’estan col·lapsant alhora que els lobbies incineradors aprofiten aquesta situació per presentar la valorització energètica de residus com a alternativa necessària malgrat els costos ambientals de contaminació que això provoca. Cada tona de residus que es porta a l’abocador genera 1,24 tones de CO2 que agreugen el Canvi Climàtic.

Objectius:

Apostem per enfortir el model Residu Mínim per avançar el més aviat possible cap a l’objectiu final del Residu Zero. En la direcció de la reducció de residus fins al mínim i amb l’objectiu de reorganitzar la gestió de la recollida de residus, és imprescindible articular processos participatius, decisoris i transparents amb la ciutadania. Per això, apostem per:

Propostes:

• Aprovar un Pla Local Residu Zero, amb participació dels diferents agents socials, polítics i econòmics del poble, que concreti com s’aplicarà la Estratègia Residu Zero dins del proper mandat i que garanteixi la transparència i participació pública al llarg de l’aplicació del Pla. Obligatorietat de fer prevaldre la reducció, reutilització, el reciclatge i la recuperació dels materials abans que la incineració i l’ús dels abocadors.

• Promoure alternatives de reducció de residus, donant suport i promovent la venda a granel, la reutilització de les ampolles, l’ús de carmanyoles i fomentar mes la utilització del carro de la compra per estalviar bosses de plàstic.

• Implementar el model de recollida Porta A Porta (PaP) com la forma més ràpida i efectiva d'incrementar els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva. L’objectiu ha de ser passar d'obtenir una mitjana del 30% de recollida selectiva a assolir el 70% intentant arribar a nivells del 90%.

• Els costos globals de la recollida porta a porta, comparada amb una recollida en contenidors, son equiparables a nivell econòmic i molt millors en relació als ecosistemes naturals.
• A nivell ambiental es recupera molt més material, fet que disminueix la necessitat de matèries primeres i l'impacte relacionat amb la seva producció.
• Des del punt de vista laboral, també hi ha una millora destacada ja que només amb la recollida es generen entre dues i tres vegades més llocs de treball que amb una recollida en contenidors (cada cop mes automatitzada), a més dels llocs de treball que es creen a les plantes de reciclatge dels materials.

Aigua

L’accés a l’aigua i el sanejament són un bé comú declarada un dret humà indispensable per a la vida. Com a bé comú, l’aigua ha de ser gestionada amb criteris de transparència, control democràtic i popular i des de la perspectiva social i ecològica. A Europa un 70% de la població viu sota un model públic de gestió de l’aigua. Als Països Catalans els darrers anys el preu de l’aigua s’ha incrementat un 37%, i es relaciona amb el fet que a Catalunya tan sols un 17% de la població viu sota el model públic de gestió de l’aigua. La consolidació del control privat de l’aigua per part d’unes poques multinacionals ha anat acompanyat per la depauperació de les treballadores i l’augment de les tarifes de l’aigua.

Però l’aigua que també es un factor d’equilibri territorial, està sotmesa a una elevada pressió ambiental fet que provoca una reducció de cabal ecològic. Els nostres rius i aqüífers estan sotmesos a una forta pressió urbana i també a la contaminació salina i industrial. De fet, a Catalunya segons dades de l’Agencia Catalana de l’Aigua, el 80% de les masses d’aigua dolça estan contaminades en algun grau d’afectació. Alhora, en un context de canvi climàtic i amb episodis de sequera mes llargs i freqüents, l’accés a fonts estables d’aigua es troba en risc.

Objectiu:

Considerem que l’aigua i el sanejament són un dret humà universal i un dret comunitari i per tant, és necessari no només abordar la titularitat de la seva gestió si no concebre la globalitat del cicle de l’aigua des d’una perspectiva ecosistèmica i popular. Per això proposem declarar l’aigua i el sanejament com a dret col·lectiu, i com a tal, garantir-ne el subministrament a les classes populars i prohibir el tall del subministrament dels col·lectius en situació de vulnerabilitat econòmica. A més de vetllar pel bon funcionament de tots els ecosistemes aquàtics afectats per l’ús d’aigua urbana i industrial. Amb tot això, cal fomentar processos educatius de conscienciació sobre l’aigua, el seu consum i els riscos derivats de la seva contaminació.

Propostes:

• Pressionar per municipalitzar i recuperar la gestió i el control públic de tot el cicle de l’aigua (captació, transport, tractament, subministrament i sanejament) per deslliurar-lo dels interessos econòmics i la mercantilització, juntament amb els pobles i ciutats veïnes.
• Potenciar la recuperació́ d’espais naturals fluvials com el riu Celrè i Onyar, i fomentar la creació́ d’espais de lleure que permetin gaudir de la natura amb moderació i sense malmetre-la.
• Creació d’un projecte educatiu lligat a les escoles del municipi per fomentar la conscienciació ambiental sobre l’entorn natural del poble, principalment amb temes de l’aigua, el seu consum i els riscos derivats de la seva contaminació.

Protecció de la biodiversitat

Si partim de la premissa “pensa globalment i actua localment”, ara més que mai creiem que el poble necessita potenciar la gestió ambiental de zones urbanes i periurbanes. És imprescindible impulsar polítiques ambientals potents i ambicioses, amb l’horitzó de millorar el nostre entorn més immediat i de contribuir a combatre les tendències del canvi global i la pèrdua de biodiversitat.

Objectius:

Des de la Candidatura d’Unitat Popular apostem per potenciar la biodiversitat al municipi, augmentar els criteris de gestió sostenible del territori i implicar a la societat en la conservació d’aquesta diversitat biològica.

Propostes:

• Apostem per recuperar espècies locals de fauna i flora, punt clau pel manteniment dels ecosistemes i hàbitats del nostre municipi.
• Apostem per una millora de les zones enjardinades del poble, plantant i cuidant la flora autòctona, fet que suposa un estalvi hídric i alhora una eina per a la valorització d’aquestes plantes.
• Incrementar la biodiversitat de tota la flora i la vegetació del poble amb un estudi de les espècies i plantacions per obtenir un ric panorama d’arbrat, arbust i flor que permeti gaudir dels canvis estacionals.
• Per que fa a les rodalies del poble, optem per recuperar i millorar hàbitats com els aiguabarreig del Celrè amb l’Onyar, els retalls de boscos com el bosc de Can Ferriol i les Gavarres, i els camps agrícoles.
• Creació d’un projecte educatiu ambiental per a les escoles per enfortir el lligam dels més menuts amb el seu entorn natural, cultural i històric.
• Integració del riu Celrè al poble, restaurant i donant valor al bosc de ribera quasi inexistent amb tota la seva biodiversitat corresponent.
• Millorar les connexions entre els diversos espais verds, els parcs i les zones de lleure a fi de crear recorreguts verds per gaudir de la salut, el lleure i l’esport. Aquests espais verds han de permetre una transició fluïda i agradable entre les Gavarres, el riu Celrè, les zones agrícoles i l’Onyar.

Gestió forestal

• Continuar donant suport a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i potenciar un grup de voluntariat per a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.
• Mantenir nets i en bon estat els boscos perimetrals del municipi i les pistes forestals per tal de garantir-hi l’accés de vehicles en cas d’emergències sanitàries, extinció d’incendis, etc.

Benestar animal

• Vetllar des de la regidoria de Medi Ambient pel compliment de la llei de protecció animal i les normatives municipals al respecte. Prohibir els espectacles amb cap mena d’animals sense excepcions.

• Recollir els animals abandonats o perduts, o en el cas que no sigui possible, concertar el servei amb associacions de protecció i defensa animal. Rescatar els animals de companyia si hi ha indicis que se’ls maltracta o tortura, si presenten símptomes d’agressions físiques, desnutrició, etc.

• Conscienciar i educar els infants des de les escoles en l’estima, la tinença responsable i el respecte als animals. Promoure campanyes per a l’adopció responsable d’animals de companyia.

• Construir i mantenir àrees d’esbarjo habilitades per a gossos, tancades adequadament, amb espai perquè puguin córrer, amb ombres, bancs per seure, dispensadors de bosses i contenidors per dipositar els excrements.

Consum responsable

• Potenciar el consum de productes de proximitat i ecològics, sobretot als menjadors escolars dels dos centres però també al conjunt del municipi de Quart.